Barris i turisme

Miquel Fañanàs | El fenomen dels pisos turístics ha arribat a Girona i ho ha fet amb força i amb una certa polèmica. Abans que arribés l´estiu varen aparèixer pancartes a determinades zones del Barri Vell amb l´eslògan «+Barris –Pisos turístics» que ben clarament assenyalava el nus de la polèmica veïnal. Segons dades recents, el nombre de pisos enregistrats a la ciutat de Girona per aquesta funció d´allotjament turístic és de 297, dels quals 47 estan situats al rovell de l´ou del problema, és a dir, en ple Barri Vell. Segons va assegurar la professora de Geografia de la UdG Isabel Salamaña en el transcurs d´un recent debat organitzat per la CUP, aquest fenomen ha provocat que hi hagi menys pisos de lloguer i, per tant, tot plegat comporti una «especulació preocupant». En la seva docta opinió, el problema encara es pot controlar, però tanmateix «s´ha d´actuar».

La pregunta «volem una ciutat amb turistes o per als turistes?» que va sorgir en aquest debat és molt pertinent i aquí és on entra la voluntat o no d´actuar per part de les autoritats municipals. En aquest sentit, no és cap secret que una de les estratègies de qui fou alcalde Carles Puigdemont va ser la de donar un impuls decisiu a la ciutat en el camp del turisme i, amb aquesta voluntat, es varen organitzar nous festivals, es va facilitar l´edició de noves guies, es va començar a projectar el futur Museu d´Art Contemporani, es varen donar facilitats pel rodatge de la sèrie Joc de trons i, en general, es varen posar les bases perquè, en paraules del mateix alcalde, Girona esdevingués el «campament base» del foraster que ens visita en lloc de ser un lloc de pas en dies de pluja a la Costa Brava. Lloables propòsits que, efectivament, han tingut una translació concreta amb un increment espectacular en les pernoctacions hoteleres, en les visites i en la despesa que aquestes fan a la ciutat.

Ara la qüestió és saber quines mesures pensa emprendre l´Ajuntament per encarar de debò aquesta problemàtica, si és que s´ha previst emprendre´n alguna. Evidentment, la primera hauria de ser establir mecanismes de control, ja que sospito que més d´un d´aquests pisos turístics deu funcionar sense passar per la caixa del pagament dels impostos corresponents. Em temo que les dades que la professora de la UdG va posar sobre la taula del debat devien ser els pisos que es consideren legals i, per tant, tenen llicència i paguen els seus impostos per l´allotjament de turistes. Però quants n´hi ha a la ciutat d´il·legals? Hi ha un control municipal en aquest tema de preocupació ciutadana?

Segons el govern de la Generalitat, els veïns de Girona es deuen queixar per vici o per ocults interessos. Això és més o menys el que va manifestar el conseller d´Empresa i Coneixement Jordi Baiget quan se li va preguntar per aquest tema. «No hi ha cap problema amb els pisos turístics» va dir, al mateix temps que lamentava que «s´intenti utilitzar aquest tema de manera tàctica per treure´n rendiment polític». I jo em pregunto: quin interès polític hi ha al darrere de les pancartes «+ Barri –Pisos turístics» que hi ha penjades al Barri Vell en general i a la plaça de Sant Pere en particular? L´Associació Turística d´Apartaments (ATA) defensa l´extensió d´aquest sistema d´allotjament per a forasters, no entenen que els veïns se sentin afectats i recorden que l´enemic a batre és l´apartament il·legal. Els hotelers, en canvi, no ho veuen pas amb els mateixos bons ulls i sostenen que l´explotació d´habitatges per curts períodes en allotjaments turístics ha augmentat un «insostenible» 1.633%, segons va fer públic un informe d´Urbantur referit a l´any passat tot i que, certament, l´increment més accentuat ha estat a la ciutat de Barcelona on el problema ha generat una intensa polèmica. És clar que, segons el conseller Baiget, a Girona «no hi ha cap problema». Què hi fan, doncs, les pancartes penjades als balcons?

Comments are closed.